SIGUENOS EN INSTAGRAM: https://www.instagram.com/pakocrestas/
SIGUENOS EN FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/
RECORDANT EL MÀGIC HIVERN DEL 2009 AL MONTSENY ….Les constants nevades a la serra pre-litoral de l’hivern del 2009, així com les baixes temperatures, van propiciar que les canals de les Agudes presentessin unes condicions excepcionals per a l’escalada en neu.
Mentres al Pirineu, la majoria de les cascades estaven colgades de neu, moltes canals eren impracticables, i fins i tot l’esqui de muntanya resultava excessivament perillós per la pròpia saturació de tant element blanc; al Montseny es va poder gaudir, durant més d’un mes, d’escalades agradables, amb còmodes aproximacions i excepcionals condicions de neu.
Ara farà qüestió de quatre anys que vaig conèixer a en Miquel Messeguer, el meteoròleg que ha passat tota la seva vida dedicada a la gestió de l’observatori del Turó de l’Home, i, donat el nostre interès comú per l’escalada i la neu, sempre em parlava de la possibilitat de pujar amb els piolets per les canals de neu a les Agudes.
Jo sempre vaig escoltar amb reserves les seves perspectives, però eren tanta la curiositat que em creava poder fer una canal de neu al Montseny, que cada vegada que sospitava que havia nevat a la serralada, ràpidament contactava amb en Miquel haver-ha si les “canals exòtiques” eren practicables.
Miquel, ha nevat? .. Si, dos dits que van marxar al dia següent, amb prou feines he tingut temps de fer quatre fotos.
Que, Miquel ha nevat? ..Si, però tot es pasteta, fa massa calor i les boires humides fan que la neu no s’aguanti, i tampoc no et pensis … amb prou feines hi ha mig pam.
I així passava un hivern darrera l’altre.
A la tornada del meu viatge als Andes del Cajón de Maipó (Xile), fet al mes de novembre del 2008, marxo una tarda a jugar amb les “polvus màgics (*1- nom que utilitza el meu fill de quatre anys per anomenar la neu pols)” a la vall de Santa Fe. Amb la companyia d’en Dídac, l’hereuet de ja veurem què, passejo en mig del nadalenc paisatge nevat del Montseny continental. Sense saber-ho, era l’inici de les meves freqüents visites a un Montseny frondós de sorpreses blanques.
Un mes més tard, resulta que al Montseny ens ofereix el que ja pensàvem que era història: neus abundoses, temperatures fredes i excel·lents condicions.
I aquí em veus pujant i baixant amb devoció infantil les innocents canals del Montseny. Llàstima que, a darrera hora, el meu espia infalible no em pot acompanyar. Un altre any serà … oi Miquel?. Malgrat que, amb el canvi climàtic, cada vegada resultarà més difícil que es repeteixin les condicions de neu d’aquest hivern al Montseny.
No cal perdre l’esperança; o potser es més apropiat parlar de “fe”?. Es l’única llum en temps foscos. No es van escalar cascades de gel a la costa brava fa qüestió de pocs anys?, doncs tan sols cal esperar que torni a presentar-se un altre hivern de neu abundosa a la serralada pre-litoral (com acostumava a passar als anys 60 i 70) i gaudir, al cor del nostre país, de la neu més mediterrània de totes.
Mentres tant, aquí teniu la informació i les imatges. M’he permès (una vegada més) de proposar noms als diferents itineraris que, de ben segur, ja van ser escalats en temps pretèrits. Crec que la diversitat i la homologació de topònims, independentment de la font que els inspira, es una bona manera d’enriquir la nostra cultura muntanyenca. Fins i tot l’escalador més malagradós i reservat, agraeix les dades que serveixen per identificar una muntanya, un cim, una línia d’ascensió, etc. I qui digui el contrari, confon la austeritat amb l’estupidesa i la neciesa.
FITXA TÈCNICA
VESSANT N.E. DEL CIM DE LES AGUDES
Punt de partida: Quilòmetre 23,800 de la carretera que comunica Sant Celoni amb Viladrau, tot passant per la Vall de Santa Fe. De fet aquest punt quilomètric es troba a mig camí de Santa Fe a Sant Marçal.
Com arribar-hi: Aquesta carretera neix a Sant Celoni i duu a Viladrau. Al cap de setmana pot considerar-se com a la carretera de muntanya més transitada del país.
Aproximació: Una fita indicadora ens mostra on comença al camí que just en un principi d’endinsa cap a una torrentera per abandonar-la a l’instant i pujar pels pendissos de l’esquerra, ja pel mig del bosc de fageda. Si hi ha poca neu hi trobarem traces de camí. Més a dalt el terreny s’obre i podem pujar per pendissos de neu en mig del bosc, pel mateix indret on hi ha antipàtics tarteram de pedra mitjana, quan la neu no cobreix el terreny. Pujada evident i directa. Comptar uns 45 minuts de marxa d’aproximació, que pot ser més o menys depenent de l’estat de la neu.
Característiques del vessant: Es el més interessant del massís. Des de la pròpia carretera ja podrem endevinar si hi ha suficient neu com per a permetre l’escalada. Tota la paret es una mena d’arestes paral·leles pentinades de dreta a esquerra i les canals son la separació entre les esmentades arestes.
Descens: El millor es baixar vers al sud fins al Coll de les Agudes i d’aquí davallar cap a l’est en busca de les pistes que davallen cap a la vall de Passavets. No obstant caldrà parar atenció d’anar desviant-nos cap a ponent a mida que perdem desnivell per tal d’anar a parar prop del mateix punt quilomètric on em deixat el cotxe. Comptar poc menys d’una hora pel descens.
Una altra alternativa, si les condicions de la neu son bones, es baixar pel propi corredor central.
CORREDOR DEL CASTELLETS
Dificultat: 200 metres. Es la més difícil i complexa de totes. Trams de 70º y M4+.
Material útil: Friends, cintes per arbres i algun pitó, en especial plans i universals.
Característiques i condicions: Mixta precari sobre roca molsosa i verglaçada. Tot plegat fa que l’escalada pugui resultar bastant exposada.
CORREDOR DEL VOL DE L’HOME OCELL
Dificultat: 220 metres. 40º de mitja i 45º de màxima. No obstant la canal no te continuïtat fins a l’aresta i tan sols resulta interessant com a accés a la goulotte “Ice-Barzers”. Cas de que vulguem arribar a l’aresta cal fer un llarg ràpel vertical d’uns 30 metres que ens diposita a l’alçada de la part alta del corredor de Castellets. Caldrà escalar trams de 65º i M3 per concloure la part final d’aquesta segona canal.
Material útil: Si pugem i baixem per la mateixa canal, sense arribar a l’aresta, ens resultarà suficient portar l’equip bàsic. Cas contrari cal muntar un ràpel de 30 metres i portar friends i bagues per arbres per fer el darrer tram del corredor dels Castellets.
Característiques i condicions: Poc interessant, ja que el final de la canal queda completament tallat i la continuïtat ve per fer ràpel, essent l’alternativa (encara menys elegant), la de desfer l’escalada i baixar per la pròpia canal sense haver escalat la totalitat del vessant.
GOULOTTE ICE-BARZERS
Dificultat: 110 metres. Mitja de 50º a 55º. Màxim de 65º i M4.
Material útil: Cintes per arbres i friends variats.
Característiques i condicions: Elegant línia que resulta ser la més estètica i atractiva del sector. Si la trobem en condicions sempre ens resultarà gratificant la seva escalada. Una veritable goulotte “a l’escocesa” a les muntanyes silvestres de la serralada pre-litoral catalana.
VARIANT AGUDES DIRECT
Dificultat: 80 metres. 50º – 55º de mitja i màxim de “H70º”.
Material útil: Friends i cintes per arbres.
Característiques i condicions: Una nova modalitat per fer aquesta variant directa que ens porta del corredor central al cim: el “herba-tooling”. Resultarà obligatori superar trams de fins a 70º d’inclinació per herba mig glaçada. Una nova sensació no apta per tots els públics.
CORREDOR CENTRAL
Dificultat: 230 metres. 40º a 45º de mitja. Màxima un curt ressalt de 55º. A la part alta hi ha una variant de 60º.
Material útil: Personal bàsic. Opcionalment alguna cinta per arbre.
Característiques i condicions: Potser es la canal de tall més clàssic d’aquest vessant.
CORREDOR DIRECTE
Dificultat: 250 metres. No obstant la primera meitat es molt ajaguda (40º). La resta de 45º – 50º i un ressalt de 55M.
Material útil: Quelcom d’ancoratge
Característiques i condicions: Es la més propera al cim. Estètica, malgrat que l’entrada no es tan evident com en les altres canals i fins a la meitat el terreny es força ajagut.
VESSANT OEST DEL CIM DE LES AGUDES
Punt de partida: Coll de Sant Marçal. Aparcament al costat de la famosa taula dels tres bisbes.
Com arribar-hi: Aquesta carretera neix a Sant Celoni i duu a Viladrau.
Aproximació: Evident, seguint el GR que va de Sant Marçal a les Agudes per aquest propi vessant, més a la dreta d’on discorre la canal. Cal abandonar el camí quan estiguem sota el característic camp nevat situat sota la canal i que es conegut (amb absència de neu), com el “Pedregar Rodó”. Calcular 1 hora de marxa.
CORREDOR OEST
Dificultat: 300 metres. La part inferior discorre per unes mena de torrentera de 40º, a la part alta el terreny es fa més inclinat, amb trams de 55º i IIº.
Material útil: Personal bàsic. Opcionalment alguna cinta per arbre o algun ancoratge per a la roca.
Característiques i condicions: Si la neu es prou abundant, acostuma a transformar-se la neu molt ràpidament i a estar en bones condicions durant el matí.
VARIANT DE SORTIDA PER LA CORNISA DELS AMATISTES
Dificultat: 100 metres. 60º i III+. Bonica i fotogènica variant de sortida a la part alta del corredor.
Material útil: opcionalment algun ancoratge de roca.
Característiques i condicions: Flanqueig per una cornisa suspesa en mig del rocam i sortida directa per una mena de canal – xemeneia d’escalada mixta.
VESSANT O. DEL PIC DE CATIU D’OR
Punt de partida: Coll Sesbasses, 1.643 m. Al costat del Turó de l’Home.
Com arribar-hi: Carretera que comunica Sant Celoni amb el Turó de l’Home, accessible pel vessant sud (Fontmartina) o pel vessant nord (Santa Fe). Cal tenir en compte que en l’actualitat la carretera d’accés al Turó no es neteja en cas de nevada, o sigui que, es molt probable que tinguem que caminar part de la mateixa si volem anar a escalar en neu al Catiu d’Or.
Aproximació: Cal davallar pel camí del GR que baixa pel vessant sud i de seguida flanquejar vers a l’oest per anar a la recerca del camí dels Pous de neu de les Agudes. El corredor es presenta en l’indret que el mapa de l’Alpina indica com “Roques de Glaç”. Comptar uns 30 minuts per accedir a peu de les canals.
Característiques del vessant: Petits grenys rocallosos per anar a passar l’estona sense cap mena de pretensions. Diguem que es un passeig de muntanya amb canaleta inclosa.
Descens: Quasi nul. Del cim del Catiu d’Or al Coll Sesbasses hi ha una suau baixada del turonet, en la qual tan sols caldrà perdre 35 metres de desnivell.
CORREDOR DEL CATIU D’OR
Dificultat: 80 m. 45º-50º. Possibilitat de 55º.
Material útil: Personal bàsic
Característiques i condicions: Petites canals sense pretensions. Si hi ha neu suficient acostumen a presentar bones condicions pel matí, donada la seva orientació oest.
Copyright PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial del present reportatge sense permis expres i escrit de l’autor.
