Archivo mensual: abril 2019

ROCA GRAN DE LA PORTELLA (MONTSERRAT) – INTEGRAL DELS ÀNGELS

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-1.jpg
SOMOS ESPECIALISTAS EN ORGANIZAR VIAJES DE TREKKING Y MONTAÑA PARA GRUPOS POR TODO EL MUNDO: https://www.catalonia-trekking.com/vist-trek-planeta-tierra/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-2.jpg
SOMOS ESPECIALISTAS EN ORGANIZAR VIAJES DE TREKKING Y MONTAÑA PARA GRUPOS POR TODO EL MUNDO: https://www.catalonia-trekking.com/vist-trek-planeta-tierra/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-3.jpg
¿QUIERES VIAJAR CON PAKO CRESTAS, EL AUTOR DEL BLOG? VISITA NUESTROS PRÓXIMOS DESTINOS EN: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

SIGUENOS EN INSTAGRAM: https://www.instagram.com/pakocrestas/

SIGUENOS EN FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

siguenos en instagram @pakocrestas #viatgesmonpetit

Com arribar-hi: Des de l’aparcament de Can Maçana, on podem aparcar el vehicle (gran esplanada) seguim la pista ascendent vers a l’est (GR-172) fins al Coll de Guirló. Seguim encara la pista vers a l’est fins al trencall on neix el camí d’accés a Agulles vers a la nostra dreta (rètol indicador). Pugem vers a la Portella d’Agulles. Si volem escalar al via “integral de la senda dels ‘angles” veurem les assegurances just al replanet situat al peu de la canal d’accés a la Portella.

calcular 30 minuts de marxa d’aproximació.

Descens: Ràpel de 50 metres vers al camí situat al vessant est. Anem a parar força a prop de la pròpia Portella.

Comentaris: Espectacular agulla plena de baumes. Va seva primera ascensió va comportar, per primera vegada a l’historia de l’escalada montserratina, l’auxili d’un tronc per superar el desplom inicial.

Via Integral de la senda dels àngels

Descripció: El primer llarg, corresponent a la via “Directa Eclipse” comença just a baix de la petita canal de la pujada final vers a la Portella d’Agulles. Parabolts ben visibles des del peu de via. Tal com es pot endevinar a primera vista, el primer llarg es de placa fina, bastant vertical i mantinguda. En conjunt es van combinant passos de Ae, Ao amb trams intermedis fins de Vº – V+. Bastant assegurat. S’alternen assegurances velles amb noves, tenint més protagonisme les segones. Al final de la placa hi trobem un petit desplom que passarem en Ae. Reunió immediata en una còmoda cornisa. R1. De seguida guanyem un muret per entrar en tècnica de bavaresa una mena d’esquerda situada sobre la cornisa de la reunió. Pas explosiu per començar el llarg (V+), després ja combinem el diedre i la placa per terreny més fàcil i ben assegurat (V-/IV+). Sortim a una ample i fàcil cornisa inclinada (IIº), superem un curt muret (assegurança) IVº i entrem en una espectacular i gran bauma que seguirem caminant vers a la dreta. A l’extrem de la bauma hi trobem la R2. Sortim per la placa amb un pas fi (Ao/V+), per pujar després en diagonal vers a la dreta (IVº) per arribar a l’extrem dret d’una nova bauma – cornisa molt més petita que l’anterior. Seguim placa amunt, per un trams fins, relativament ben assegurats però amb passos d’escalada obligatoris (6a), a la part alta de la placa, ja per terreny més fàcil, sortim en tendència a la dreta (IV+) fins a una còmoda esplanada on instal·lem la R3. Pugem la placa semi tombada, amb bona presa i molt ben assegurada (IV+) fins a una esquerda que ens ajudarà a progressar (IVº) fins al cap de l’agulla. Aquest darrer llarg es el més fàcil i resta ben assegurat. No obstant serà útil un friend petit per l’esquerda i caldrà vigilar la consistència de la roca, ja que presenta petites seccions una mica trencades.

Primera ascensió: Antonio G. Picazo i Daniel Agras al juny del 2005.

Longitud: 100 metres          

Orientació:           comença pel vessant N.O i acaba per l’oest

Material: 15 bagues exprés i opcionalment un estrep.

Observacions: En realitat es tracta de l’unió de tres vies anteriors, les vies “Directa Eclipse”, “Ravic” i “UEC”, integral que es va donar a conèixer durant el re equipament de les esmentades rutes anteriors, que van passar de l’oblit a convertir-se en un recorregut agraït i força freqüentat. Durant el transcurs de l’escalada ens trobem amb les baumes molt espaioses.

Autor PAKO CRESTAS. siguenos en instagram @pakocrestas #viatgesmonpetit

Deja un comentario

Archivado bajo ESCALADA ROCA

EL SENTINELLA (MONTSERRAT) – VIA GEDE

SIGUENOS EN INSTAGRAM: https://www.instagram.com/pakocrestas/

SIGUENOS EN FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/


Com arribar-hi: El millor es arribar des del Santuari pel camí de Sant Joan a sant Jeroni. Podem pujar a Sant Joan amb el funicular o caminant pel GR172 fins a l’ermita de Santa Anna (runes) i després pel PR C-19 fins al Pla de les Taràntules. Seguint l’ample camí vers a ponent i deixant enrere els Gorros i just abans d’arribar al mirador de la Serra de les Paparres, trobem una drecera que davalla vers al S.O. i que ens duu directament a la base del Sentinella. Calcular 60 minuts de marxa d’aproximació que es redueixen a 25 si pugem amb funicular a Sant Joan.S

Descens: Ràpel espectacular de 42 metres pel vessant est. Es possible fraccionar el ràpel en dos, utilitzant la instal·lació existent a la Bretxa del Fusell.

Comentaris: Juntament amb el Rave, el sentinella i el seu inseparable fusell son les agulles més emblemàtiques i característiques d’aquesta magnífica regió de Montserrat.          La primera ascensió, feta per en Pany, discorre per un recorregut que puja primer al fusell i després, fent un canvi d’agulles tot fent un petit salt o un pas llarg, ens porta al cap de l’altívol Sentinella.

Via GEDE

Descripció: Escalar la primera rampa (IV*) fins a una petita panxa. Sortir per la placa vertical, un xic desplomada, fins a situar-nos sobre un bloc blanc característic. (V*/V+/V*). L’escalada continua sent vertical però la presa es més abundant (IV+/IV*). R1. Sortim de la reunió per un tram vertical (IV*) a la recerca d’un burí situat a uns 5 metres. Un tram més inclinat ens duu al darrer mur vertical situat a la dreta d’una esquerda. Hi ha 2 assegurances, un a baix i un altre a dalt de la placa de IV*/IV+. Guanyada aquesta secció ja no hi ha assegurances a excepció d’un cap de burí (xapa necessària). Encara resten 20 metres fins a la R2. Escalada inclinada, amb bona presa i exposada (III+/III*) R2 a 5 metres del cim.

Primera ascensió: José Santacana i José Gómez el 27 de setembre del 1953.              

Longitud:        95 metres (40 + 50 + 5)

Orientació:     sud

Material: 7 bagues exprés més reunions, i una plaqueta recuperable pel segon llarg.

Observacions: Gran clàssica amb gest, abans mítica per la seva exposició, avui en dia està retro-equipada amb segellament químics. S’han incorporat més assegurances, però no la podem considerar una via força equipada. L’allunyament de certes assegurances encara posarà a prova el nostre temperament. Les noves assegurances han endreçat la línia. Val a dir que quan en Santacana la va obrir, va deixar una nota al llibre de piades — que llavors hi havia a un bar del monestir on es trobaven els escaladors –, escrivint una frase que venia a dir el següent: “passaran molts anys abans de que aquesta via sigui repetida”, una setmana més tard, en Palau va fer la primera repetició.

Autor: PAKO CRESTAS. siguenos en instagram @pakocrestas #viatgesmonpetit

Deja un comentario

Archivado bajo ESCALADA ROCA