SANTORENS – CRESTA DE SANTORENS

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-1.jpg
DESCUENTOS ESPECIALES PARA USUARIOS Y VISITANTES DEL BLOG: https://pakocrestas-shopping.com/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-2.jpg
SOMOS ESPECIALISTAS EN ORGANIZAR VIAJES DE TREKKING Y MONTAÑA PARA GRUPOS POR TODO EL MUNDO: https://www.catalonia-trekking.com/vist-trek-planeta-tierra/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-3.jpg
¿QUIERES VIAJAR CON PAKO CRESTAS, EL AUTOR DEL BLOG? VISITA NUESTROS PRÓXIMOS DESTINOS EN: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

SIGUENOS EN INSTAGRAM: https://www.instagram.com/pakocrestas/

SIGUENOS EN FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Quan divisem la cresta de Santorens des de la carretera que davalla des de Pont de Suert i voreja el pantà d’Escales, veiem uns perfils molt retallats i paral.lels que van a parar a un cim força airós i esvelt. Semblen uns crestalls molt dentats i difícils d’escalar. Quan divisem la cresta des de les Planelles de Sodo (indret on deixem el vehicle i comencem la marxa d’aproximació) la visió es molt diferent, ja que les pendents de vegetació baixa gairebé arriben dalt del perfil i ara només es retallen petites agulles de pedra, dues de les quals tenen més personalitat i destaquen sobre la resta del cordal. Aquesta gran diferència entre els dos vessants de la cresta fa que no sigui massa difícil, però si espectacular, ja que tot hora anem escalant per sobre dels vertiginosos estimballs de la cara nord, on abunden els nius de voltors que ens aniran delitant amb els seus magnífics i senyorials vols.

FOTO PAKO CRESTAS

En general la cresta compta amb bona roca, amb trams de roca excel·lent.

Acabada la cresta i de retorn a la carretera principal, aconsellem la vista al poble fantasma, avui abandonat, d’Aulet, a tocar de les aigües del pantà d’Escales

FOTO PAKO CRESTAS

FITXA TÈCNICA

Desnivell: del punt on deixem el cotxe fins al cim hi ha 338 metres de desnivell, la cresta comença a al cota 1.200 (+/-), ja que la marxa d’aproximació es bastant horitzontal.

Dificultat:Difícil. Pas de Vº i altres de IVº

Material útil: 4/5 friends, especialment petits i mitjans, aros de corda i algun tascó també petit.

Horari: 3 hores per la cresta. 45 minuts per l’aproximació i altres 45 minuts pel descens

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Planelles de Sodo, 1.157 metres

Accés al punt de partida: Des de la carretera que comunica Pont de Muntanyana i Sopeira amb Pont de Suert, en el seu flanqueig del pantà de les Escales, entre els quilòmetres 113 i 114 trobem la desviació al poble de Santorens. Pugem a aquest per carretera asfaltada i seguim per la pista de terra (apta per vehicles) que ens duu sense pèrdua a les Planelles de Sodo.

Aproximació:  Des de les planelles de Sodo trobem rastres de camí vers a la dreta, en principi relativament ben marcats però amb traces paral·leles i que mica en mica ens porten a certa confusió ja que son camins creats pels ramats. Haurem d’anar dons en mig de la zona de vegetació baixa, per sort no massa tancada, buscant sempre el que considerem la millor senda (sempre discontinua) i anant a la recerca de les fites que son més evidents i fàcils de trobar a mida que ens aproximem al cordal. Totes maneres el punt d’inici de la cresta es evident, ja que trobem un petit replà al peu del primer dors de pedra.

FOTO PAKO CRESTAS

Recorregut: Comencem per un dors de pedra, blocs de IIº. DE seguida trobem un petit muret que es el primer tram de IIIº (pitó). Seguim per blocs i petits murs, a plena cresta (escalada agradable i distreta) fins a trobar un segon muret també de IIIº. Continuem per blocs de IIº fins a situar-nos de nou en un petit replà a peu d’una xemeneia una mica descarnada. No pujarem per la xemeneia si no que flanquejarem vers a l’esquerra a la recerca d’un mur vertical amb un pont de pedra gran on hi ha un cordino. Pugem un excel·lent mur amb grans agafadors (III+) i coronem una agulla. Davallem pel vessant contrari destrepant entre blocs i petits murs (IIIº) desgrimpada més espectacular que difícil o haurem de vigilar amb la consistència dels blocs en el flanqueig final abans d’arribar a una bretxa. Fem reunió en una sabina i tenim davant nostre el tram més complicat de la cresta.

FOTO PAKO CRESTAS

Es tracta el perfil vertical d’una agulla monolítica. Mur amb pito que ens obliga a un curt tram vertical, fins i tot lleugerament desplomat però amb molt bona pressa i roca molt franca. Superat aquest tram d’escalada una mica explosiva (Vº) encara trobem un altre mur vertical (pitó) però ja més fàcil (IVº/IV+) fins a coronar l’agulla. Doble instal·lació de reunió ràpel al cim. En la primera fem reunió i a la segona, que trobarem a un parell de metres seguint la cresta. Muntem un ràpel vertical i curt que va a parar al fons d’una xemeneia però on podrem anar a buscar mitjançant un curt pèndol una reunió instal·lada per sobre de la xemeneia a la paret d’enfront. De fet, tenint en compte les instal·lacions fixes d’aquest tram de cresta, en millor es que el qui ha de fer el següent llarg de primer es quedi a la reunió penjant i el segon davalli fins al fons de la xemeneia, ja que la reunió es força incòmoda i cal quedar-se penjat. Aquest tram també es molt fotogènic. Llàstima que al final es faci curt.

FOTO PAKO CRESTAS

Des del fons de la bretxa s’escala la xemeneia (IVº) fins a la reunió i seguim per plena cresta per un dors esperó esmolat, aeri, amb molt bona roca i amb assegurances fixes (pitó i spit) conjunt de IVº molt agradable, que a la part alta es fa més fàcil (III+). Acabat aquest tram de dificultat es segueix per una canaleta fàcil de pedra petita, al marge esquerra del cordal, flanquejant un centenar de metres fins enganxar-nos de nou al crestall que seguirem per un dors aeri i atractiu de blocs i petits murs de IIIº amb un tram fissurat molt agradable. Al final IIº1 fins al cim.

FOTO PAKO CRESTAS

Descens: la davallada es molt antipàtica ja que tot plegat es un caos de vegetació i blocs i es nota que encara la cresta no ha estat molt freqüentada, ja que el camí de baixada del cim gairebé no està marcat. Malgrat tot hi ha fites i cal seguir per la part alta del cordal fins al coll situat entre les dues puntes del Tossal de Santorens. Es a partir de la bretxa- coll que davallarem vers al sud i mica en mica es va veient el camí més ben traçat fins a convertir-se en una senda evident a la part baixa, malgrat que també es va duplicats i tenim nombrosos brancals a causa del pas dels ramats. No obstant a mida que baixem tot plegat es va fent més còmoda i evident fins a les Planelles de Sodo.

Copyright PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial del present reportatge sense permis expres i escrit de l’autor.

Deja un comentario

Archivado bajo CRESTAS, PIRINEOS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s