Archivo de la etiqueta: Montsant – Prades – Tivissa

ARESTA «GER» AL PIC DE L’AGUILA O ROC DE PONENT.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-1.jpg
DESCUENTOS ESPECIALES PARA USUARIOS Y VISITANTES DEL BLOG: https://pakocrestas-shopping.com/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-2.jpg
SOMOS ESPECIALISTAS EN ORGANIZAR VIAJES DE TREKKING Y MONTAÑA PARA GRUPOS POR TODO EL MUNDO: https://www.catalonia-trekking.com/vist-trek-planeta-tierra/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-3.jpg
¿QUIERES VIAJAR CON PAKO CRESTAS, EL AUTOR DEL BLOG? VISITA NUESTROS PRÓXIMOS DESTINOS EN: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

SIGUENOS EN INSTAGRAM: https://www.instagram.com/pakocrestas/

SIGUENOS EN FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

A part de les contrades pirinenques, a les restants serralades catalanes resulta gairebé impossible trobar ascensions de diversos llargs en roca granítica. Una alegre i sana excepció la descobrirem en les serralades de Prades, concretament a la vall de Castellfollit de Poblet.

El primer que ens sorprendrà es el paisatge que més aviat ens recorda les muntanyes del Montseny o de les Guilleries; malgrat que les torres i agulles ataronjades, — disperses entre el atapeït bosc — , li donen a l’indret un caire característic, peculiar i diferent. La carretera d’accés es estretíssima, i a costat i costat del vial les branques dels arbres sembla que vulguin impedir el pas; o si mes no, oculten receloses les agulles situades al altre costat del riu. De sobte, en un dels nombrosos revolts de las carretera, descobrim els dos puntals de pedra més característics: La Torre del Moro i el Pic de l’Àliga, aquesta darrera talaia amb la vistosa creu que apuntala el cim.

FOTO PAKO CRESTAS

Salvant les distancies ens endinsem en un retall de Còrsega: alzines, roures i pedra; tot amanit per la tranquil·la calma que sembla impregnar l’atmosfera i alentir el pas de les hores. Una vegada iniciada la serena escalada, tan sols caldrà girar la mirada cap a la vall per la qual en vingut per veure les planes extensions de la Conca de Barberà i sentir l’esguard d’un dels bressols més emblemàtics de la identitat catalana: el Santuari de Poblet; Un dels pocs punts de resistència davant l’atrafegada vida del temps present. Les preses, l’estrès i la realitat virtual encara no han aconseguit traspassar els mil·lenaris murs de pedra. Nosaltres, en la comoditat de les relleus als llargs de corda, haurem de saber contagiar-nos, — per un valuós instant –, d’aquesta preuada tranquil·litat; llavors ens sabrà greu que el company escali ràpid i potser sentirem con es trenca l’invisible encís quan ens comunica que ja ha arribat a la reunió. 

FOTO PAKO CRESTAS

L’escalada de la via és força variada, combinant esquerdes amb petits murs i trossos de cresta. Malgrat que la via proposada es la més llarga de la zona, potser ens resultarà curta, i notarem a faltar un parell de llargs més tan bon punt ensopeguem amb la creu del cim; la solució es ben simple: a primera vista ja endevinarem que la paret està fressada de vies, potser el problema serà llavors per quin dels diedres o esquerdes volem tornar a assumir el cim: totes elles han estat explotades pels escaladors locals, i com a tònica de la zona, tan sols trobarem algun pitó testimonial per indicar el trajecte i alguna que altre reunió instal·lada amb burins i spits. Els friends i tascons seran els nostres millors aliats en aquest petit terreny d’aventura enclavat darrera de les muntanyes que resulten ser les  més fervents servidores de l’escalada esportiva catalana.

FOTO PAKO CRESTAS

FITXA TÈCNICA

Primera ascensió: feta per la cordada Toset-Blanchart.

Dificultat: 180 mts. de recorregut comptant la grimpada final. completament en lliure, V*.

Horari aproximat: 1,30 a 2,30 hores.

Material aconsellable: Joc de tascons i friends variants. Portar 8 bagues, preferiblement llargues.

Punt de partida: Vall de Castellfollit de Poblet.

FOTO PAKO CRESTAS

Com arribar-hi: Per la carretera de Francolí a Prades. A uns tres quilometres després del Monestir de Poblet, a mà esquerra, neix l’estreta carreteres que puja la Vall de Castellfollit. Cartell indicador d’ICONA.

Aproximació: Cal aparcar a la vorera de la carretera que s’endinsa a la Vall de Castellfollit de Poblet. Cal prendre com a referència una espècie de cantera abandonada situada al altre costat de riu. El camí, enfitat, creua el riu i s’endinsa pel bosc al marge dret de l’esmentada cantera. Després puja una mena de canal tarterosa. 30 minuts de marxa.

FOTO PAKO CRESTAS

Descripció de la via: El primer llarg ascendeix a una petita plataforma (II+) per endinsar-se en un diedre de 6 metres i IV* (tac) que ens duu a una cornisa. Continuar pel diedre situat a plena aresta, amb un pas inicial en petit desplo (V*). Flanquejar un bloc que ens duu a una cornisa amb pedra solta (IV-), flanqueig cap a la dreta per fer reunió en un còmoda replà. R1. El segon llarg puja un marcat diedre (V-, parabolt) i pren l’aresta per un sistema de grans blocs (IV*) dalt dels quals farem reunió. R2. El tercer llarg segueix la línia natural de l’esperó per flanquejar a l’alçada d’una esquerda horitzontal vers al marge esquerra (IV*). Pujem unes grades fins a la R4. El següent llarg, que serà el quart, continua per unes grades per tornar a retrobar l’aresta a l’alçada d’un gran arbre (III*) pujem una ampla xemeneia tombada (III+) R5 en una sabina situada al marge esquerra de l’aresta. El cinqué llarg flanqueja pel vessant sud de l’aresta dalt d’uns blocs (III+). Terreny descompost. Pugem per unes plaques (III*) fins al darrer ressalt vertical que està format per un sistema d’esquerdes (IV*) R6 a pocs metres del cim. Per pujar-hi el darrer tram aresta de II*.

FOTO PAKO CRESTAS

Descens: Crestejant cap N.E., II*, evident, a la recerca de la canal tarterosa.

Època aconsellable: L’esperó està ben orientat al Sol. Cal evitar els dies ventosos d’hivern i els mesos d’estiu. Bibliografia útil: Existeix una guia d’escalades, molt difícil de trobar, obra d’en Pere Alegre. 

Copyright Pako Crestas. No es permet la reproducció total o parcial de la present ressenya sense permís expres de l’autor.

Deja un comentario

Archivado bajo ESCALADA ROCA