Archivo de la categoría: ESCALADA HIELO

LA SERRA DE LLOSERS, VESSANT-ESCOLA AL MASSIS DE CARLIT

¿QUIERES VIAJAR CON PAKO CRESTAS? – CLICKA FRASE – VISITA www.catalonia-trekking.com ó envia mail a pakocrestas@gmail.com ó whatssap al 0034 615626813

dsc04422La Serra de Llosers es un brancal que de deriva del Pic de Coma d’Or fins al Coll de Puimorens. Al nord de la serra hi localitzem la Coma d’en Garcia, una de les valls més freqüentades pels esquiadors del Pirineu Oriental, gràcies al seu còmoda accés, ja que comença just al propi Coll de Puimorens, on la carretera puja als 1.850 metres i on la neu està més que assegurada a l’estació freda.

p1090406

A la mateixa Serra, al seu vessant nord, hi ha tros del vessant que presenta un tram rocallós on es formen diverses petites goulotte, a recer d’una gran i evident canal ample. Es una zona sense masses pretensions, però amb punts al seu favor, com seria el fàcil accés, un també evident i còmode descens i la quasi absoluta manca de perill d’allaus.

p1090403

L’hivern passat vaig freqüentar la zona i en l’actualitat hi ha diverses línies divulgades. Va a dir que, curiosament, malgrat ser una zona de moltíssima neu, just la part n es fan els corredors acostuma a estar ventada, fet que fa que la neu i el glaç a la paret no estigui garantida malgrat l’abundància de neu a la vall i a la resta de les muntanyes.

Encara queda alguna alternativa per dibuixar noves línies al vessant, si be ja poca cosa més es poc fer, donades les limitades possibilitats de la zona.

p1010244

Us presentem dons un nou marc d’escola d’escalada hivernal al Pirineu Oriental, amb les modalitats típiques de la zona d’escola: Itineraris curts, poca aproximació, còmoda descens, mancança de perill potencials d’allaus, etc …. Una bona excusa per fer un “sube y baja” en el dia i treure-li la pols als piolets i al material. Les vistes, des de dalt del Serrat de Llosers, son superbes, amb el Carlit, gegantí i inconfusible, fent de rei del seu propi massís.

p1010280

Trobareu més informació de corredors de neu, gel i mixte al Pirineu, amb més de 600 ressenyes descarregables gratuïtes, al següent enllaç: http://www.pakocrestas.com/pyrene-ice/

dsc04434

FITXA TÈCNICA:

Hi trobem tres sectors, el dret, el central i l’esquerra, amb les següent vies ressenyades:

serra-lloseres-croquis-1-amb-linies 

SERRA DE LLOSERS – SECTOR DRET

  1. CANAL 14 ANYS
  2. VIA DELS LLOSERS

SERRA DE LLOSERS – SECTOR CENTRAL

  1. GOULOTTE DEL MONSIO
  2. GOULOTTE PULPITOS AMIGOS
  3. CANAL CENTRAL

SERRA DE LLOSERS – SECTOR ESQUERRA

  1. CANAL RETROBAMENT

Punt de partida: Coll de Puimorens (1.920 m).

Aproximació: Pujar per l’ample i evident vall situada a l’est del coll; es tracta de la Coma d’en Garcia, localitzada entre la cadena Querforc – Trespunts al nord i Serrat del Llosers al sud. A mitja pujada de la Coma, de manera natural i evident, veiem la vessant rocós a la dreta.

Descens: Fàcil, des del collet situat entre les dues cotes de la cadena baixem cap al nord per pendent fàcils.

Observacions: Sòcol rocós coronat per pendents molt suaus. Terreny interessant per la iniciació o per gaudir d’un dia tranquil d’escalada, sense compromís i de relativament còmoda accés.

1-canal-dels-14-anys

CANAL DEL RETROBAMENT

Recorregut / dificultat: 280 metres. Mitjana de 45º-40º, màxima de 60º i IIº

Primera ascensió (divulgada): Dani Brugaroles i Pako Crestas al març del 2014

Característiques i condicions: itinerari sinuós que transcorre pel marge dret de la paret. El primer llarg puja per la dreta del sòcol inferior on divisem uns evidents diedres. Pugem després per grades fàcils fins al peu del segon i últim cinturó rocós. Flanquegem en horitzontal per una fàcil i evident lleixa fins localitzar una canal que puja entre pendents i mixt fàcils pel centre d’unes torretes rocoses, just al marge oposat del vessant en referència al punt on hem iniciat l’ascensió.

Material útil: friends variats i cintes per blocs

2-via-dels-llosers

VIA DELS LLOSERS

Recorregut / dificultat: 220 metres. Màxima de 70º i M4

Primera ascensió: Ferran Rodríguez i Rut Capdevila al març del 2013

Característiques i condicions: Una de les primeres vies divulgades de la zona. Molt estètica i sens dubte la més interessant d’aquest sector dret. La fina línia de gel de sòcol inicial discorre per un estret diedre, la qual no es forma amb facilitat.

Material útil: semàfor d’aliens, camelots 0,5-2, 2 cargols de gel

3-pulpitos-amigos

GOULOTTE  PULPITOS AMIGOS

Recorregut / dificultat: 100 metres de goulotte més 250 metres de rampes fàcils fins al cim. Mitjana de 55º. Màxima 65º i mixt fàcil. Variant de 85º.

Primera ascensió (divulgada): Isma Antequera, Isaac Trullas i Pako Crestas l’abril del 2014

Característiques i condicions: És la goulotte situada més a la dreta de la paret central (la de la gran canal). Primer llarg de canal estreta de fins 65º. A partir de la R1 hi ha dues alternatives. Pujar en diagonal cap a l’esquerra (60º-65º i 55M) o sortir per la cascada difícilment en condicions que tanca la goulotte de manera directa (80º – 85º mantingut durant 10 m).

Material útil: friends variats i 4-5 pitons. Si hi ha sort i la cascada està formada cargols curts.

4-monsio

CANAL DEL MONSIO

Recorregut / dificultat: 150 metres. Mitjana de 50º. Màxim de M2 + i 65M

Primera ascensió (divulgada): Ramon Prades, Jordi Vilamayor i Pako Crestas al desembre del 2013.

Característiques i condicions: Les dificultats de la ressenya responen a condicions de poca neu i mal transformada. És molt possible que amb més innivació o amb millors condicions les dificultats minvin.

Material útil: 2 pitons, friends variats

5-canal-central

CANAL CENTRAL

Recorregut / dificultat: 280 metres. Màxima de 55º i possible mixt

Primera ascensió: sense dades

Característiques i condicions: Sens dubte la més evident i llarga de les canals del sector, fàcil i molt apropiada cara combinar amb una esquiada per la zona.

Material útil: Opcionalment material auxiliar d’ancoratge en roca

6-canal-retrobament

CANAL DEL RETROBAMENT

Recorregut / dificultat: 180 metres. Mitjana de 45º a 50º. Màxima 55º i IIº

Primera ascensió (divulgada): Dani Brugaroles i Pako Crestas al març del 2014

Característiques i condicions: Canal molt evident que transcorre per la paret de l’esquerra. El primer llarg puja en diagonal i el segon va recte cap a les zones tombades de la part superior del vessant. Durant la primera ascensió divulgada es va trobar bon gel de fusió. El vessant acostuma a acumular poca neu tot i que abundi en les proximitats, segurament a conseqüència del vent.

Material útil: friends variats i cintes per blocs

Anuncios

1 comentario

Archivado bajo ESCALADA HIELO, PIRINEISMO, PRIMERAS ASCENSIONES

ESCALADA EN GEL AL MONTSENY, RARESSES D’HIVERN

banner blog pakocrestas

¿QUIERES VIAJAR CON PAKO CRESTAS? – CLICKA FRASE – VISITA www.catalonia-trekking.com ó envia mail a pakocrestas@gmail.com ó whatssap al 0034 615626813

gel Montseny (29)

Durant una bona època em vaig dedicar a fer tots els camins i senders que pujaven a les zones més altes dels cims del Montseny en el transcurs de la feina de camp per un mapa de Montseny, avui en dia editat ja per l’editorial piolet.

Entre les freqüents pujades i baixades, la majoria d’elles en solitari, vaig anar a parar un fred dia d’hivern a la zona de Viladrau per pujar el Matagalls pel camí del Torrent de les Cordes, per que encara no coneixia.

 gel Montseny (24)

Ja al començar a caminar el cel era de color plom, les part altes de la muntanya presentaven una nevada recent de la nit passada i per sota els 1.000 metres tot estava saturat d’una humitat freda que s’enganxava al cos. Per sort el moviment de la marxa ràpidament em va fer oblidar de la incomoditat de temps, i hores més tard estava ja sobre la línia de neu pujant pel maquíssim i poc conegut camí del Torrent de les Cordes. De fet el fet de triar un dia fred de ple hivern per fer aquesta ascensió no era casualitat.  No feia massa m’havia comprat una mena de llibret – quadernet del Matagalls, principalment fotogràfic, on sorprenentment es veia una cascada de gel ben formada i a sota uns excursionistes al peu del mur de glaç amb un peu de foto “Torrentera de les Cordes”.

gel Montseny (8) Vaig triar dons un dia de fred i de ple hivern per veure si trobava quelcom d’aquella infraestructura de gel i per veure si realment allò que s’intuïa a la foto era un bon escenari per tornar un dia amb les eines i fer quelcom que fins ara ningú havia fet, o com a mínim divulgat: Escalar una cascada de gel a les modestes i mediterrànies muntanyes del massís del Montseny.

gel Montseny (11)

La sorpresa va ser majúscula quan a la part alta de la torrentera vaig veure tres estructures mig glaçades, la principal d’elles amb una petita columna completament vertical. Es tractaven d’estructures encara poc prou fermes com per poder ser escalades, només la part de fora de la estructura, com un fràgil motlle quasi transparent que deixava veure per sota com l’aigua corria amb abundància. Era del tot impossible poder escalar llavors aquelles cascades, però tampoc no era la meva intenció aquell dia. No portava equip, no feia prou fred. Només volia fer l’excursió, però allò era una primera ullada que en va servir per fer-me una idea del petit tresor que amagaven aquestes amables i modestes muntanyes on jo vaig passar la infantessa i amb les que tinc una arrelament molt íntim i especial.

gel Montseny (15) 

Just en el moment en que estava contemplant les cascades va començar a nevar i em va trucar un bon amic dient-me que acabava de fer en solitari un encadenament de cascades al Pedraforca i animant-me a fer una visita a la comarca per tal d’aprofitar les bones condicions. Jo li vaig confessar que estava davant d’una cascada inèdita, un bonic projecte per si el dia de demà venia una ona de fred siberiana.

 gel Montseny (16)

Vaig continuar l’ascensió en mig de la nevada, però a mida que el front de mal temps anava entrant van anar pujant les temperatures i la neu va passar a ser aiguaneu al cim i una forta i freda pujada que ja no em va deixar en tot el descens i que en va fer arribar al cotxe completament xop. Tenia la seguretat que amb aquella aigua les cascades que havia vist a mig formar hores abans ja estarien de nou sense la crisàlide de gel. Es com si haguessin volgut desaparèixer per guardar millor el secret, el nostre secret.

Un any més tard va venir el que tots els escaladors de gel esperem cada any i que només arriba en hiverns puntuals: l’onada de fred siberià. Fred intens i general a cotes baixes, un mantell de neu constant a totes les muntanyes de la Serralada Pre-litoral per sobre del 800 metres … condicions perfectes per tornar a la torrentera, ara ja amb totes les eines i la disfressa d’escalador de gel: piolets tècnics, cordes, cargols de gel, casc ….

 gel Montseny (18)

Acompanyat de la sempre animada Montse Molano, els dos ens vàrem quedar boca badats al veure les cascades en excel·lent condicions. Va ser un dia perfecte. Temps serà i fred, una maquíssima excursió per anar i per tornar i cap a casa amb el premi de la amb tota seguretat es l’única torrentera del Montseny que permet l’escalada en gel al massís. I quina escalada !!! Al ben mig hi trobem una columna completament vertical d’uns 12 metres. Qui diria que podríem trobar aquestes dificultats a poca distància del bonàs Matagalls, bressol de l’excursionisme català.

Aquí us deixo aquest reportatge amb la corresponent fitxa tècnica per si sona la flauta i aquest hivern tornem a gaudir dels rigorosos freds d’una onada de fred siberià a casa nostra. Si es així i els Deus ens complauen, ja sabeu on trobar un indret exòtic per la pràctica d’aquest fugaç escalada.

 gel Montseny (3)

Fitxa tècnica

MATAGALLS – TURÓ DEL MIG

VERTIENTE NORTE

 Alçada del cim: 1.552 metres.

 Punt de partida: Coll de Bordoriol, 1.089 metres. A la carretera que enllaça Viladrau i Santa Fe del Montseny, poc abans d’arribar a Sant Marçal.

 Aproximació: Llarg flanqueig per pistes pel vessant nord del Matagalls, en direcció a ponent, passant per les fonts dels Llops i de Rupitosa, al poc la pista es transforma en camí i comença a baixar. Al poc trobem el camí que puja a mà esquerra (fites esporàdics i senyals vermells) i que puja en zig-zag pel mig de bosc fins al Torrent de les Cordes. Calcular 1,30 h de marxa.

Descens: Ràpel fraccionat per baixar l’últim llarg (20 + 30), després caminant per l’esquerra de la columna per situar-nos al peu de la mateixa, on localitzem el camí de les Cordes. Seguir-cap a la nostra dreta per retornés els passos de la marxa d’aproximació. Comptar 1,30 h per al retorn al vehicle.

Torrent de les cordes (1) 

TORRENTERA DELS CORDES

 Recorregut / dificultat: Tres ressalts d’inclinacions màximes de 70 º, 90 º i 70 º respectivament. En conjunt 4 + / 5 de dificultat i II d’exposició.

 1a ascensió divulgada: Montse Molano i Pako Crestas el febrer del 2012.

 Característiques i condicions: Sorprenent cascada amb un llarg de columna de 12 metres, que resulta extraordinàriament exòtica al localitzar-se en el baix massís del Montseny, només es forma en hiverns de freds extraordinàriament rigorosos (entrades d’aire d’origen siberià).

 Material útil: 5-6 cargols de gel i cintes per a reunions en arbres.

Torrent de les cordes (2)

Deja un comentario

Archivado bajo ESCALADA HIELO