MONTSERRAT – BESSONA SUPERIOR – ARESTA BRUCS ENTRANT PER LA VIA “HAY ALGO QUE VA MAL”.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-1.jpg
SOMOS ESPECIALISTAS EN ORGANIZAR VIAJES DE TREKKING Y MONTAÑA PARA GRUPOS POR TODO EL MUNDO: https://www.catalonia-trekking.com/vist-trek-planeta-tierra/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-2.jpg
SOMOS ESPECIALISTAS EN ORGANIZAR VIAJES DE TREKKING Y MONTAÑA PARA GRUPOS POR TODO EL MUNDO: https://www.catalonia-trekking.com/vist-trek-planeta-tierra/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-blog-pakocrestas-3.jpg
¿QUIERES VIAJAR CON PAKO CRESTAS, EL AUTOR DEL BLOG? VISITA NUESTROS PRÓXIMOS DESTINOS EN: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

SIGUENOS EN INSTAGRAM: https://www.instagram.com/pakocrestas/

SIGUENOS EN FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Com arribar-hi: Depenent de la via que vulguem anar, l’aproximació aconsellada es diferent. En tots dos casos sortim de l’aparcament de Can Maçana, on podem aparcar el vehicle (gran esplanada) seguim la pista ascendent vers a l’est (GR-172) fins al Coll de Guirló. Seguim encara la pista vers a l’est fins al trencall on neix el camí d’accés a Agulles vers a la nostra dreta (rètol indicador). Pugem i traspassem la Portella d’Agulles, (grimpada final). Per anar a l’aresta Brucs el millor es anar al refugi i per la canal de les Bessones fins estar a l’alçada de la Vespa. Cal pujar una canal secundària vers a l’esquerra, passant just per sota del vessant sud de la Bessona Inferior. El peu de via de la combinació “hayalgo que va mal – aresta Brucs” es molt fàcil de reconèixer per la llastra despresa i adossada a peu de paret.  Calcular una hora de marxa.

FOTO PAKO CRESTAS

Descens: 1 ràpel de 35 metres per la cara est fins a la bretxa situada entre les dues Bessones i després desgrimpar una mica vers al nord per la canal fins a un arbre que ens servirà per muntar un segon ràpel d’uns 20 metres que ens dipositarà directament al camí de la travessa d’Agulles.

Observacions: Les dues agulles de les Bessones, l’inferior i la superior, son els monòlits més altius de tot el vessant encarat vers al sud de la regió d’agulles. A l’any 2011 una tirolina ve enllaçar les dues puntes, separades uns 20 metres l’una de l’altre. La tirolina oferia un breu passeig vertiginós per aquells dotats de l’equilibri i la manca de vertigen necessaris.

FOTO PAKO CRESTAS

ARESTA BRUCS ENTRANT PER LA VIA “HAYALGO QUE VA MAL”

Descripció: El primer llarg el farem per la via “Hayalgo que va mal”, ja que es molt més evident, està assegurat i discorre pel centre d’aquesta vertiginosa aresta. Comencem just per sobre d’una llastra caiguda situada a peu de via i que forma una mena de pedestal. De seguida veurem la tònica del llarg: finura, verticalitat, passos d’equilibri i la linia de spits que ens ajuda a protegir-nos, al principi els passos son de Vº, però a mida que pugem es fa més vertical fins a trobar passos de 6a. R1 sota una mena de lastra penjada ven visible des del peu, que forma un petit llavi.

FOTO PAKO CRESTAS

No continuarem ara per la linia d’assegurances (que es el 2n llarg de la via “hayalgo que va mal” que arriba a presentar dificultats de 7a), sinó que buscarem una pujada en diagonal ascendent vers a la dreta, per la zona de majors presses (IV+) fins a trobar un mur vertical assegurat amb burins antics (V+) que ens permet accedir a un arrodonit forat / bauma on muntem la R2. Com haurem vist pel canvi radical d’equipament, ja hi son a la via Brucs original. Sortim vers a la dreta del forat per pujar per una linia d’artificial amb equipament molt antic (Ae, dur plaquetes). Al finalitzar la linia de burins tornem a ser-hi a l’aresta, just al marge dret de la mateixa, continuem per la típica clara de finura, amb poques assegurances, velles i deteriorades (IVº/Vº) fins a trobar-nos amb una reunió situada al centre de l’aresta, on tornem a coincidir amb els spits de la via “hayalgo que va mal”. R3. Sortirem per la placa vertical i de finura, buscant els passos més fàcils dins de la mantinguda verticalitat. Roca excel·lent, poc equipament. Conjunt de IV+/Vº en un ambient força aeri. Potser estem davant d’un dels llargs més vertiginós del conjunt de parets que donen al refugi. Abans d’arribar al cim, dalt d’una mena d’un monticle un xic trencat, hi trobarem la R4. D’aquí al cim ja es molt fàcil.  

FOTO PAKO CRESTAS

Primera ascensió: La via Brucs va ser oberta per en Jaume Cerdà i en Joan Boladeres al 3 de maig de 1959. La via “Hay algo que va mal” va ser equipada el 19 d’octubre de 1986 per Àfrica, E. Español, J.M. Punzano i Luis Alfonso.           

Longitud: 90 metres.                         

FOTO PAKO CRESTAS

Orientació:     sud, el segon i tercer llarg conclouen i comencen, respectivament, al Sud-est.                    

Material: Plaquetes, baguetes, algun micro friend i 10 bagues exprés-        

Observacions: Simbiosis entre el que hagués estat l’aresta Brucs autèntica (la vertical del vessant), però que amb els mitjans de l’època van haver d’evitar per anar a la recerca de terreny més factible. Val a dir que la bauma penjada (un veritable niu d’ocell) on es fa la segona reunió, es un dels relleus amb més màgia d’aquesta extraordinària regió d’Agulles.

======

Autor PAKO CRESTAS. No se permite la reproducción total o parcial del presente reportaje sin el consentimiento expreso y escrito del autor.

BESSONA SUPERIOR – ARESTA BRUCS ENTRANT PER LA VIA “HAY ALGO QUE VA MAL”

Deja un comentario

Archivado bajo ESCALADA ROCA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s