VERCORS – RAQUETES DE NEU ALS PRE-ALPS DEL SUD – GENER 2016

VISITA NUESTRA TIENDA ON-LINE – DESCUENTOS ESPECIALES PARA LOS USUARIOS DEL BLOG. https://pakocrestas-shopping.com/
SOMOS ESPECIALISTAS EN ORGANIZAR VIAJES DE TREKKING Y MONTAÑA PARA GRUPOS POR TODO EL MUNDO: https://www.catalonia-trekking.com/vist-trek-planeta-tierra/
¿QUIERES VIAJAR CON PAKO CRESTAS, EL AUTOR DEL BLOG? VISITA NUESTROS PRÓXIMOS DESTINOS EN: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
FOTO PAKO CRESTAS

Des de fa uns anys que cada final d’any – festes nadalenques, muntem amb bastant d’èxit d’assistència alguna ruta circular amb raquetes de neu pel Pirineu. Anys enrere ho intentava amb la ruta del Caracremada, de disseny propi, però a excepció d’un primer any generós amb neu, la resta d’anys la neu encara no havia aparegut de manera suficient per les muntanyes del Pre-Pirineu, el que feia que la ruta amb raquetes fos “Caracremada sense raquetes”. .

FOTO PAKO CRESTAS

Davant d’això vaig acabar dissenyant una altre ruta circular al Pirineu del Pallars que també permetés tenir una versió de diversos dies amb raquetes; per fer-la amb grup obert o de manera auto-guiada. Aquesta segona ruta es l’anomenada Lo Cor de lo Pallars, la qual ja acostuma a comptar amb suficient neu al final de desembre – principis de gener, essent una excel·lent travessia circular de diversos jorns per fer amb raquetes al Pirineu.

FOTO PAKO CRESTAS

No obstant l’any passat vàrem donar un pas més i tirarem endavant la nostra primera proposta de grup obert als Alps, en concret als Pre-Alps de Sud, al Vercors, iniciant així una sèrie de sortides que volem programar pels següents anys per dates nadalenques, ja que idees no falten: El Haut Jura, la Selva Negra, les Alps marítims de Niça, el Massís Central francès, i un llarg etc ….

FOTO PAKO CRESTAS

L’any passat com a primer “contacte” nadalenc amb els Pre-Alps del Sud, vàrem triar el magnífic massís del Vercors, a tocar de Grenoble. Es tracta d’una mena d’altiplà amb enormes boscos, rasos d’alçada i tot plegat envoltat de grans canons i vertiginoses parets.

FOTO PAKO CRESTAS

Jo ja havia visitat un parell de vegades el Vercors, però sempre com escalador de roca. Es un bon punt de pas per si tornes dels Alps, fugits del mal temps i encara tens un parell de dies abans de tornar a casa per anar a buscar “roca calenta”. El Vercors es dons un massís “comodí” per tornar a casa amb quelcom més d’activitat al sarró. Des dels anys en que vaig fer les escapades estivals sempre vaig sentir curiositat de saber com seria a l’hivern. Malgrat la seva relativa poca alçada, està ple de petites pistes d’esqui alpí i esqui nòrdic (sobretot d’aquestes segones) i totes les fotos que havia vist d’aquestes muntanyes a l’hivern apareixien colgades de neu. Era dons una aposta segura.

FOTO PAKO CRESTAS

Però va passar que com recordareu, l’hivern passat va ser excessivament càlid, el més calorós amb diferència dels hiverns que es tenen registres a Europa. Records absoluts de calor al novembre, al desembre, al gener, al febrer … temperatures quasi estivals a certes alçades. Una patètica bogeria climàtica. Un autèntic malson pels amants dels esports d’hivern. A mida que s’apropaven les dades el que semblava impossible s’anava confirmen: Per primera vegada no hi hauria neu un mes de gener al Vercors.

FOTO PAKO CRESTAS

Malgrat els mals auspicis totes les reserves ja estaven més que activades i al final, malgrat alguna baixa de darrera hora i bastanta gent que va optar per no apuntar-se, vàrem fer un petit grupet de incondicionals i vàrem anar a la recerca de la neu perduda. No perdíem l’esperança. Les raquetes van estar al cotxe i van anar rumb a França, tot esperant que les previsions de pluges i possibles neus fossin de neu i alguna possible pluja.

FOTO PAKO CRESTAS

I amb pluja, forta pluja i temperatures de 7º C arribem en negra nit al punt d’inici: La Chapelle-en-Vercors … i amb pluja, forta pluja i temperatures de 6º C en aixecaren pel matí. La realitat era que potser una mica més amunt hi cauria aiguaneu i segons les previsions, fins i tot neu a finals de jornada, però a cap de nosaltres ens venia massa de gust quedar xops en mitja hora i després aguantar la resta de dia completament mullats entre tristos boscos mancats de l’element blanc que tant desitjàvem veure. Així que vàrem triar fer un dia de “turisme gris”, cervesetes, cafès, visita a Pont-en-Royans (considerat un dels pobles més macos de França), cotxe i anar a dormir a l’indret on teníem reservat a finals del vespre, haver-ha si sonava la flauta i nevada.

FOTO PAKO CRESTAS

Al final els nostre precs en van fer realitat, quan arribem al Coll de Rousset amb neu que qualla i mica en mica sembla agafar gruix. Fins i toi hi ha un moment en que la nevada es intensa i promet. Saltem eufòrics. “Neva, neva amb força”. Fem alguna cerveseta de més per celebrar-ho, però al final, per la tarda la nevada perd força i es barreja de nou amb aiguaneu i aigua … Be, no hi ha suficient gruix per fer raquetes però com a mínim transitarem per un paisatge blanquinós, més apropiat al que toca per l’època de l’any en la que estem.

FOTO PAKO CRESTAS

Al segon dia fem la travessia del Coll Rousset a Font d’Urle passant pels vessants del But de Nevé i del Puy de la Gagère i transitant per la curiosa via romana llaurada en mig de cingles verticals. Gaudim plenament del paisatge transformat per la minsa nevada, però que ha resultat més que suficient per canviar la fisonomia de l’epidermis de la muntanya. Els altiplans de les zones altes del Vercors, amb certes pinzellades de paisatges polars, ens fan gaudir d’allò que veníem a buscar: grans horitzons, extensions blanques i muntanyes noves per nosaltres. Malgrat que les temperatures no son massa baixes, el canvi de temps ens ha transmet certa sensació de fred. Per fi … i ressalto … per fi … respirem quelcom d’hivern, ja entrat el mes de gener !!!

FOTO PAKO CRESTAS

De rerefons gaudim de la visió frontal de l’estètic Grand Veymount, que amb els seus 2.341 metres es el cim més alt de la zona, i el qual, a diferència de la resta, està ben saturat de neu a la part més alta.

FOTO PAKO CRESTAS

Font d’Urle es una pista d’esquí amb una curiosa i petita urbanització amb carrers circulars en forma de closca de cargol. La manca de neu fa que l’estació estigui tancada i amb ella els establiments i la gran majoria de les cases que resten desertes. Sembla un paratge maleit, abandonat. Anàvem amb l’esperança de fer un “cafè-olè” ben calentet i menjar a resguard, però la realitat es trista i freda. Mengem a corra cuita en una mena de garatge obert, amb un fred humit que es fa menjar més ràpid del desitjat, ja que només volem posar-nos de nou en marxa.

FOTO PAKO CRESTAS

Al poc que baixem la neu de seguida dona pas a parts encara mig verds i entre un paratge solitari un pel hostil, anem a parar a les grans i estètiques mansions de Lente, on passarem nit en una espaiosa i confortable Gîte d’Etape. A mig sopar s’aixeca un vent violentíssim i una forta nevada que ens agafa de ple en el curt transit dels dos edificis de Lente (un es l’allotjament i l’altre el restaurant). Un estrany i efímer retall de torb, que desaparegué tant ràpid com va arribar.

FOTO PAKO CRESTAS

Al dia següent tanquem el cercle passant pel Coll de Carri i el Mont Melé. Les pistes d’esqui de fons també estan tancades. La mestressa del bar situat al mateix Coll ens explica que mai havia viscut un hivern tant atípic i càlid, que normalment al mes de novembre ja hi ha més d’un metre de neu estable a tot el bosc i que no marxa fins ben entrat l’abril … Sortim pensatius i un xic negatius de l’establiment … I si a partir d’ara els hiverns son així, per culpa del canvi climàtic? … esperem, preguem, desitgem, que no..

FOTO PAKO CRESTAS

Baixem del Monte Melé per un bosc de fageda on la combinació entre la inclinació del pendís, la fullaraca seca caiguda un mes abans i el dit de neu humida que la tapa, ens fa relliscar una i mil vegades i en trams optem per poc elegants però pràctics “culen-bajen”.  Poc més a baix, a la que perdem un pel d’alçada, la neu desapareix per complert i arribem a les proximitats de La-Chapelle-en-Vercors en mig d’un paisatge més típic de la tardor que de l’hivern.

FOTO PAKO CRESTAS

Cercle tancat, petita tarda de turisme, bon tiberi (com la resta de dies) i a dormir, que demà toca una bona quilometrada per tornar a casa i arribar a temps a la rua de reis si volem que siguin generosos amb nosaltres. Jo ja tinc ben clar que demanaré als reis mags per l’any que be (o sigui, aquest), un hivern com Déu mana i que a la propera “aventureta” programada pels Jura podem enfonsar-nos amb la neu pols fins que rebentem.

FOTO PAKO CRESTAS

FITXA TÈCNICA:

Al final vàrem fer la ruta en el sentit invers al previst, per una qüestió de disponibilitat dels establiments, i tal com hem explicat a la crònica, un dels dies ens el vàrem saltar per les inclemències del temps. No obstant, si voleu més informació bàsica de les jornades, distàncies, punts de referència i tracks, aquí teniu unes fitxes bàsiques i l’enllaç dels tracks al wikiloc:

FOTO PAKO CRESTAS

RAQUETES DE NEU VERCORS 1a JORNADA

Els Tracks, quilòmetres i desnivells del primer dia:http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11499234
LA CHAPELLE-EN VERCORS – LENTE
Punt d’inici: La Chapelle-en-Vercors
Punt final: Ferme de Lente
Punts de referència: *La Chapella-en-Vercors * les Drevets * Rocher du Guignon * SerreBrute * Rechers de Laval * Serre des Fonts * Pistes esqui fons Lente * Ferme de Lente.
Desnivells: + 599 metres / – 429 metres
Distància: 16 quilòmetres 630 metres
Cota mínima: 817 metres
Cota màxima: 1.280 metres

FOTO PAKO CRESTAS

RAQUETES DE NEU VERCORS 2a JORNADA
Els tracks, quilòmetres i desnivells del segon dia:http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11499660
LENTE – COL DE ROUSSET
Punt d’inici: Ferme de Lente
Punt final: Col de Rousset
Punts de referència: * Ferme de Lente * Pont du Brudour * Grotte de Drudour * Font d’Urle * Crête des Gagères * Col de Font Payanne * Gemard * Montagne de Nève * Col de Chironne * Col de Rousset.
Desnivells: + 958 metres / – 777 metres
Distància: 20 quilòmetre 640 metres
Cota mínima: 1.074 metres
Cota màxima: 1.600 metres

FOTO PAKO CRESTAS

RAQUETES DE NEU VERCORS 3a JORNADA

Tracks, desnivells, quilòmetres i alçades del 3r dia:http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11499842
COL DE ROUSSET – CHAPELLE-EN-VERCORS
Punt d’inici: Col de Rousset
Punt final: Chapelle-en-Vercors
Punts de referència: * Col de Rousset * Col de Saint Alexis * Forêt de la Trompe * Col du Souillet * Pierre Blanc * Roche du Mas * Chapelle-en-Vercors.
Desnivells: + 360 metres / – 706 metres
Distància: 16 quilòmetres 180 metres
Cota mínima: 856 metres
Cota màxima:1.341 metres

FOTO PAKO CRESTAS

Autor PAKO CRESTAS. No se permite la reproducción total o parcial del presente reportaje sin el consentimiento expreso y escrito del autor.

Deja un comentario

Archivado bajo ALPES

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s